Del 9 a l’11 d’octubre, la Fira de Montjuïc, a Barcelona, es converteix en punt de trobada per als amants dels videojocs amb la primera edició del SAGA Barcelona Game Fest. La cita reuneix tres propostes: SAGA Saló del Gaming, BCN Game Fest i RetroBarcelona, amb videojocs actuals, títols independents, màquines recreatives i activitats per gaudir de la cultura gamer. El Japó és el país convidat d’aquesta edició, que compta amb la presència de dues compositores destacades de bandes sonores de videojocs: Miki Higashino, vinculada a Gradius, i Manami Matsumae, coneguda per Mega Man.
Un festival que aposta per reunir jugadors, professionals i creadors, i que també ens convida a reflexionar sobre l’espai que ocupen les diferents maneres de viure els videojocs.
SAGA Barcelona Game Fest La realitat virtual, una assignatura pendent
La meva visita al SAGA Barcelona Game Fest em va deixar sensacions contradictòries. Valoro molt positivament la celebració d’un esdeveniment d’aquestes característiques i tot el que aporta a la comunitat gamer. Tanmateix, em va entristir comprovar la poca representació de la realitat virtual i augmentada.
La zona dedicada a la VR estava situada al final del pavelló, sense una senyalització destacada, i comptava amb tot just tres estands i una oferta molt limitada d’experiències. Els equips disponibles em van semblar obsolets i poc ergonòmics.
Entenc que organitzar un festival d’aquestes dimensions implica prendre decisions i que és important facilitar una primera experiència còmoda a les persones que mai no han provat la realitat virtual. No obstant això, limitar-ne la presència d’aquesta manera dificulta mostrar tot el que aquesta tecnologia pot oferir.
La VR no consisteix únicament en jocs d’acció amb moviments intensos. Hi ha experiències narratives, culturals, educatives i esportives, així com propostes adaptades a diferents capacitats físiques. També vaig trobar a faltar experiències de realitat augmentada i activitats que permetessin descobrir-ne les aplicacions més enllà de l’entreteniment.
Com a persona amb discapacitat motora i creadora de contingut sobre realitat virtual, sé que aquestes tecnologies poden obrir noves possibilitats. Permeten descobrir llocs, aprendre de manera interactiva, fer exercici adaptat i gaudir d’experiències que, per diferents motius, no sempre estan al nostre abast en la vida real.
Per això, m’hauria agradat trobar una representació més àmplia de la VR accessible i conèixer propostes adreçades a persones amb discapacitat, gent gran o persones amb mobilitat reduïda. No es tracta de convertir el festival en un esdeveniment especialitzat, sinó de mostrar que la inclusió també forma part del món dels videojocs.
Poca visibilitat resten oportunitats
També hauria estat una bona oportunitat per donar visibilitat a experiències educatives i culturals, així com al desenvolupament d’aplicacions en català. La realitat virtual pot contribuir a apropar aquesta llengua a nous entorns digitals i mereix formar part d’aquesta conversa.
La meva intenció no és qüestionar la feina de l’organització, sinó assenyalar una oportunitat de creixement. El festival té potencial per representar millor la diversitat d’una indústria en què la realitat virtual i augmentada també tenen molt a aportar.
MONLAU i Cocoludic: la part positiva
Una de les millors experiències de la visita va ser conèixer l’alumnat de MONLAU, que està aprenent a desenvolupar videojocs i experiències de realitat virtual i augmentada. Allà presentaven un parell d’experiències d’escape room en VR perquè els visitants les poguessin provar.
Em quedo amb la seva il·lusió, les ganes de compartir el que estan creant i la satisfacció de veure com el públic gaudeix dels seus projectes. Donar visibilitat al talent jove és fonamental per impulsar el futur d’aquesta indústria.
També vaig gaudir de la proposta de Cocoludic, que va animar els assistents a ballar amb Beat Saber, un dels títols més coneguts de la realitat virtual. Una elecció fantàstica per apropar aquesta tecnologia a les persones que encara no la coneixen. Com que soc una gran fan del joc, no em vaig poder resistir a fer-hi una partideta. A més, l’equip va ser molt amable i va aconseguir crear un ambient participatiu.
Una comunitat que també vol ser-hi present
Malgrat la meva decepció per la poca representació de la VR, em quedo amb l’alumnat de MONLAU, amb l’amabilitat de Cocoludic i amb l’esforç de VR Catalans per apropar aquesta comunitat a més persones.
Tant de bo en pròximes edicions trobem més experiències immersives, propostes accessibles i espais per mostrar tot el que la realitat virtual i augmentada poden aportar a l’entreteniment, l’educació i la cultura.
No es tracta de restar protagonisme als videojocs tradicionals, que tenen el seu públic i el seu enorme valor, sinó d’ampliar la mirada i donar cabuda a totes les maneres de jugar.
Gamers ho som tots i totes, tant si juguem en una pantalla com si ho fem dins d’un món virtual. També som comunitat, també som catalans i catalanes i també volem formar part d’aquestes trobades.
Perquè, com diem a VR Catalans, la VR ens ha canviat la vida. I això també mereix tenir el seu espai al SAGA Barcelona Game Fest.
🔗 Font: VRCatalans
