A VRCatalans fa temps que tenim visors de realitat virtual i que coneixem molt bé aquesta tecnologia… hem pogut viure experiències que, fins fa no gaire, semblaven impossibles: Hem lluitat amb espases làsers, combatit a trols, zombis i altres monstres, amb armament de foc, i també amb espases, destrals, fletxes… hem explorat planetes extraterrestres, pilotat naus espacials, hem sigut Batman, Iron Man, Spiderman i molts altres …
I ho hem fet estant dins de l’acció, en primera persona: agafant nosaltres mateixos les armes, obrint portes, destruint coses, utilitzant màgia i poders. Una experiència que no es pot ni imaginar amb un ordinador tradicional, un comandament de Xbox o PlayStation i una pantalla al davant.
Per això, moltes vegades, quan descobrim la realitat virtual, tenim unes ganes immenses de compartir-la amb la família i els amics. Volem ensenyar-los allò que més ens ha impactat, el que més ens ha emocionat. Però aquí és on cal anar amb compte.
Nosaltres hem entrat en aquesta tecnologia de manera progressiva. Al principi, molts ens marejàvem. Amb el temps, el cos i el cervell s’hi han adaptat. Però no tothom té la mateixa tolerància: hi ha persones més sensibles als marejos, a les pors o a certes sensacions. I això és un factor clau que hem de tenir molt present quan deixem el visor a algú per primera vegada.
La clau: començar a poc a poc
La primera experiència en realitat virtual ha de ser suau, controlada i sense presses. L’objectiu no és impressionar al màxim, sinó que la persona es quedi amb ganes de més. No cal ensenyar-ho tot el primer dia. És molt millor que li sàpiga a poc i vulgui repetir un altre dia que no pas voler mostrar-li massa coses, provocar un mareig i fer que no vulgui saber res més de la realitat virtual.
A partir de la nostra experiència, hi ha una manera clara i efectiva d’aconseguir-ho:
Escollir bé la primera experiència
No cal començar amb una experiència molt impactant, perquè la tecnologia en si ja ho és. El millor és optar per una experiència curta, que s’acabi aviat i, sobretot, que no maregi.
Funciona especialment bé començar amb First Steps, First Contact o First Encounters, especialment amb infants. Encara que als usuaris habituals ens semblin experiències simples, per a algú que ho prova per primera vegada són sorprenents, gairebé futuristes.
Un cop superada aquesta primera presa de contacte, i sempre que no provoqui mareig, es pot passar a alguna cosa una mica més intensa.
Un pas més: l’impacte controlat
Una opció molt popular és Richie’s Plank Experience. El moment en què s’obren les portes de l’ascensor i veu l’alçada és extremadament impactant per al convidat i, a més, sol provocar moltes rialles entre els que miren des de fora… sobretot quan arriba el moment de sortir al tauló, si és que s’hi atreveix.
Si no disposeu de Richie’s Plank o What the Plank (que és una experiència calcada i més econòmica) , podeu optar per experiències esportives com Les Mills Bodycombat, Beat Saber, Hitstream o Eleven Table Tennis, o jocs de boxa com Knockout League. El més important és evitar experiències amb moviment mitjançant joystick: és preferible que la persona es mogui amb el seu propi cos. També són molt recomanables les experiències de realitat mixta.
En el meu cas, amb Richie’s Plank, sovint convido els participants a volar com si fossin Superman per sobre de la ciutat. Aquesta experiència és especialment exigent i pot marejar, així que cal estar molt atent. Hem de vigilar constantment els moviments del convidat per evitar caigudes. Jo mateix he hagut d’aguantar familiars que pesaven el doble que jo; si no ho hagués fet, haurien acabat a terra. S’ha de fer un vol curt, preferiblement que no superi el minut, i parar l’experiència. Si es fa amb vigilància i control, és perfectament factible.
Quan parar i quan seguir
Normalment, després de Richie’s Plank, el millor és aturar-se, treure el visor i tornar la persona a la realitat. Si veiem que el convidat tolera bé les sensacions i no hi ha més gent esperant, es pot ensenyar alguna experiència addicional que li pugui agradar: una experiència de Jedi com Vader Immortal, o algun shooter senzill.
Cal evitar, especialment amb principiants, experiències de vol, conducció de vehicles o muntanyes russes. Aquestes són experiències que haurien de quedar reservades per a usuaris amb més experiència en realitat virtual.
Seguretat i detalls que marquen la diferència
Si estem amb un grup d’amics, és molt important evitar que terceres persones s’acostin massa, toquin o empenyin qui porta el visor. Qualsevol contacte inesperat pot provocar un ensurt important i acabar en una caiguda.
Finalment, perquè l’experiència sigui òptima, és fonamental tenir les òptiques netes i ajustar correctament la distància interpupilar (IPD). Un mal ajust pot generar molèsties o marejos. Us deixem un enllaç perquè consulteu com fer-ho correctament. (clica aquí).
Evidentment, segons els gustos de la persona i el context, podeu escollir experiències més adequades per a ella. I, si hi ha confiança, una opció que sovint provoca moltes rialles és mostrar algun vídeo per a adults. En definitiva, ensenyar la realitat virtual no és només posar un visor: és acompanyar, cuidar l’experiència i fer que qui la prova per primera vegada vulgui repetir.
